dimarts, 18 de gener del 2011

TRES DIES FORA DE CASA



En aquesta novel·la juvenil es narra un viatge de fi de curs pel Delta de l’Ebre molt divertit, on els participants tindran ocasió d’establir noves relacions d’amistat i, fins i tot, de conéixer l’amor per primera vegada.

TRUCANT A LES PORTES DEL CEL



La Sílvia, estudiant de Medicina, se’n va a l’Índia per treballar com a cooperant durant l’estiu en un hospital situat en un indret allunyat del món. En fer-ho, s’oposa als seus pares i al seu nòvio i,seguint el seu instint, pren una decisió que canviaràla seva vida i la seva manera de pensar.

JO I LES CIRCUMSTÀNCIES



Manel i la seua moto ensopeguen contra un tràiler. El resultat? Manel a l’hospital, la moto feta pols i el tràiler com si res. Durant la seua estada entre metges i infermeres, entre operacions, anàlisis, píndoles i termòmetres, i davant la possibilitat de quedar-se paralític, el protagonista fa un recorregut per la seua vida i mostra la seua opinió sobre temes com l’amistat, la relació amb els pares, les drogues o els estudis. Però durant la convalescència Manel no perdrà el sentit de l’humor, i fins i tot trobarà temps per a l’enamorament.

ÀNGELS EN TEMPS DE PLUJA




Quatre joves moren, una matinada de dissabte, en un accident de circulació. Monxo, germà d'una de les víctimes, no vol acceptar les explicacions oficials sobre la causa de la col·lisió. Cercant pro-ves que demostren la innocència de la seua germana, descobreix el seu diari secret, on trobarà la peça que necessitava per a iniciar la investigació. De la mà de Monxo ens endinsem en una narració complexa i literàriament rica que ens fa reflexionar sobre la realitat i sobre la vida mateixa.

GUIA DE LECTURA

  1. Anàlisi dels personatges: Àngels, Ferran, Sandra i Monxo. Relació que tenen entre ells, com és el seu caràcter, què és el que fan al llarg de la història.
  2. Classificació dels distints personatges, segons siguen principals, secundaris, protagonistes, antagonistes. Explica per què els classifiques així.
  3. El germà d'Àngels inicia una busca de raons per justificar la mort de la seua germana: les males amistats, la droga, l'alcohol, la conducció,... Com estan tractats aquests temes a la novel·la? ¿Penses que aquests factors són determinants en la mort d'Àngels? Per què?
  4. Qui és el narrador de la història? Com ens la conta?
  5. L'obra és un reflex del món de l'adolescència i de la joventut. Com apareix reflectit aquest món? ¿Creus que de forma negativa o positiva? Quina és la relació que tenen els joves amb els pares? Justifica les respostes.
  6. Al final del llibre, Ferran, Sandra i els pares d'un dels joves morts, accepten la mort dels quatre amics sense buscar culpables: quina és la seua actitud davant la mort dels éssers estimats? Què pensen, finalment, dels joves morts?
  7. Analitza el temps i l'espai en què transcorre la història.

GEN(T)S DIFERENTS





Gen(t)s diferents ens fa viure unes situacions reals i absurdes, actuals i atemporals, que se'ns faran curtes i que ens faran riure, per no plorar: cal fer funerals i portar dol per una cama tallada? Comprarà una enciclopèdia, una senyora que va amb tren, però que té un Mercedes i una filla embarassada de catorze mesos? Es matarà, un matrimoni per un diari? Podrà, vosté, encaixar trenta personatges així?

GUIA DE LECTURA


1-      Explica el significat o significats del títol de l’obra. Raona la o les respostes de forma clara i amb arguments i exemples de l’obra que has llegit.
2-      Tenint en compte el que has contestat a la qüestió 1-, indica el tema o temes i la intencionalitat de l’obra.
3-      Al llarg de l’obra hi ha elements tràgics que es conjuguen amb elements grotescos. Fica un exemple d’aquests aspectes i indica com s’aconsegueix que siguen tràgics o grotescos.
4-      Quin significat aporten o volen remarcar els textos periodístics en l’obra? Què tenen de patètic o de còmic?
5-      Quins trets comuns pots extraure de la “fauna” del tren? En què s’assemblen o diferencien, quant a actituds i comportament, de la resta de personatges de les altres històries? Tenint en compte que segons les Màscares aquest tren s’identifica amb la societat, ¿quines característiques se li atribueixen a aquesta?
6-      Ell (Quadre I) i el Marit (Quadre II) basen la seua dignitat personal en actituds, fets i objectes que en realitat no són tan dignes. Concreta cada cas i fes la teua valoració.
7-      L’exageració és la base de la caricatura. ¿En quin sentit podem parlar de caricatura davant la reacció de Lluïsa i de sa Mare al voltant de l’enterrament? Indica altres caricatures i exageracions que trobes al llarg del llibre. ¿Quina funció té la caricatura en l’obra?
8-      Tècnica teatral. A la primera part del quadre II, hi ha una discussió entre Marit, Muller, Lola i Norbert.
a.       Dissenya l’escenografia i el decorat de l’escena. No has de dibuixar, sinó explicar detalladament.
b.      Caracteritza els personatges: possible actor o actriu, característica de la veu, accent, to i forma de parlar, vestuari i complements.

dilluns, 3 de gener del 2011

JOAN FRANCESC MIRA

Obra literària assagística:

  • Som. Llengua i Literatura
  • Un estudi d'antropologia social al País Valencià
  • Els valencians i la terra
  • Introducció a un País
  • Població i llengua al País Valencià
  • Crítica de la nació pura
  • Hèrcules i l'antropòleg
  • Sense música ni pàtria
  • Sobre la nació dels valencians
  • Cap d'any a Houston
  • Déus i desastres. Papers de final de segle
  • Europeus. Retrat en setanta imatges

JOAN FUSTER

Obra literària assagística:

  • Antología del surrealismo español.
  • La poesia catalana fins a la Renaixença.
  • Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer.
  • El descrèdit de la realitat.
  • Antologia de la poesia valenciana.
  • La poesia catalana.
  • Les originalitats.
  • El món literari de sor Isabel de Villena.
  • Figures de temps.
  • Indagacions possibles.
  • Recull de contes valencians.
  • Ausiàs March. Antologia poètica.
  • Un món per a infants.
  • Judicis finals.
  • Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler.
  • Valencia.
  • Nosaltres, els valencians.
  • El País Valenciano.
  • Poetes, moriscos i capellans.
  • Qüestió de noms.
  • El bandolerisme català II. La llegenda.
  • Raimon.
  • Diccionari per a ociosos.
  • Alicante y la Costa Blanca.
  • Causar-se d'esperar.
  • Combustible per a falles.
  • L'home, mesura de totes les coses.
  • Consells, proverbis i insolències.
  • Examen de consciència.
  • Heretgies, revoltes i sermons.
  • Obres completes I. Llengua, literatura, història.
  • Abans que el sol no creme.
  • Obres completes II. Diari 1952-1960.
  • "Hi ha més catalans encara"
  • L'Albufera de València.
  • Obres completes III. Viatge pel País Valencià.
  • Babels i babilònies.
  • Literatura catalana contemporània.
  • Rebeldes y heterodoxos.
  • Contra Unamuno y los demás.
  • Obres completes IV. Assaigs.
  • La Decadència al País Valencià.
  • Un país sense política.
  • El blau en la senyera.
  • Contra el noucentisme.
  • Obres completes V. Literatura i llegenda.
  • Destinat (sobretot) a valencians.
  • Notes d'un desficiós.
  • Ara o mai.
  • Indagacions i propostes.
  • País Valencià, per què?
  • Veure el País Valencià.
  • Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans.
  • Sagitari.
  • Pamflets polítics.
  • Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").
  • Llibres i problemes del Renaixement.
  • Textos d'exili.
  • Obres completes VI. Assaigs 2.
  • Dos quaderns inèdits. 
  • Aforismes. 
  • Les originalitats. 
  • Combustible per a falles. 
  • Sagitari. 

MANUEL DE PEDROLO

Obra literària teatral:


ATZUCAC
 
EL REI
 
EL POU 

ELS HEREUS DE LA CADIRA

LA NOSTRA MORT DE CADA DIA

CRUMA "Investigació en un acte"

PELL VELLA AL FONS DEL POU

HOMES I NO "Investigació en dos actes" 

SITUACIÓ BIS
 
ALGÚ A L'ALTRE CAP DE LA PEÇA
  
DARRERA VERSIÓ PER ARA
SÓC EL DEFECTE

TÈCNICA DE CAMBRA
  
ACOMPANYO QUALSEVOL COS
  
BONES NOTÍCIES DE SÍSTER
  
L'ÚS DE LA MATÈRIA
 
LA SENTÈNCIA
 
AQUESTA NIT TANQUEM

DESCENS A LA SUPERFÍCIE INTERIOR
 
A DOS QUARTS DE SET i MONÒLEG
 
XIT
 
AQUESTA MATINADA I POTSER PER SEMPRE
 
D'ARA A DEMÀ 

MAXIDRAMA EN MINIFORMA, LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, ALLÒ QUE ÉS LA VIDA DIÀRIA PER A ALGUNS ESPÈCIMENS PRIVILEGIATS. EL PRINCIPI DE CONTRADICCIÓ, L'ORDRE I LA MESURA. CADASCÚ SEGONS EL SEU BRAÇ, LA IGUALTAT

JOSEP Mª BENET I JORNET

Obra literària teatral:

  • Una vella, coneguda olor. 
  • Cançons perdudes: Drudània.
  • Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna. 
  • Berenàveu a les fosques. 
  • La desaparició de Wendy i altres obres
  • Revolta de bruixes.
  • La nau. 
  • Descripció d'un paisatge i altres textos.
  • Quan la ràdio parlava de Franco
  • Baralla entre olors: peça dramàtica en un acte.
  • Elisabet i Maria.
  • Dins la catedral (Josafat).
  • El manuscrit d'Alí Bei.
  • Ai, carai!
  • Desig.
  • Fantasia per a un auxiliar administratiu: obra en dues parts.
  • Dos camerinos: apunts sobre la bellesa-3.
  • A la clínica: apunts sobre la bellesa del temps - 1.
  • Fugaç.
  • E. R.
  • Alopècia.
  • Testament.
  • El gos del tinent.
  • Precisament avui / Confessió.
  • Olors.
  • Això, a un fill, no se li fa.
  • L'habitació del nen: les tretze de la nit.
  • Salamandra.

MIQUEL MARTÍ I POL

Obra literària poètica:

  • Paraules al vent
  • Quinze poemes
  • El Poble
  • La fàbrica
  • Vint-i-set poemes en tres temps
  • La pell del violí
  • Cinc esgrafiats a la mateixa paret
  • L'arrel i l'escorça
  • El llarg viatge
  • Quadern de vacances
  • Amb vidres a la sang
  • Crònica del demà
  • Contes de la vila de R.
  • Estimada Marta
  • L'hoste insòlit
  • Les clares paraules
  • L'àmbit de tots els àmbits
  • Primer llibre de Bloomsbury
  • L'aniversari
  • Andorra, postals i altres poemes
  • Autobiografia
  • Cinc poemes d'iniciació
  • Llibre d'absències
  • Per preservar la veu
  • Barcelona-Roda de Ter
  • Els bells camins
  • En Joan Silencis
  • Llibre de les solituds
  • Obertura Catalana
  • Bon profit!
  • Defensa siciliana
  • Temps d'interludi
  • Suite de Parlavà
  • Un hivern plàcid
  • Els infants componen cançons
  • Cinc poemes de possibles variacions melangioses
  • ABCEDARI. Una joia solidària
  • Haikús en temps de guerra
  • Després de tot

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Obra literària poètica:

Ciutat a cau d'orella
La nit
Donzell amarg
L'amant de tota la vida
Lletres de canvi
Primera audició
L'inventari clement
La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput)
Llibre de meravelles
Recomane tenebres
Les pedres de l'àmfora
Manual de conformitats
Balanç de Mar
Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset
Cant temporal
Les homilies d'Organyà
Versos per a Jackeley
Vaixell de vidre
La lluna de colors
Sonata d'Isabel
Antologia poètica

SALVADOR ESPRIU

Obra literària poètica:

  • Israel, el seu primer llibre, escrit en castellà
  • El Dr. Rip
  • Laia
  • Aspectes
  • Ariadna al laberint grotesc
  • Miratge a Citerea
  • Letizia
  • Fedra
  • Petites proses blanques
  • Antígona
  • Historia antigua, que comptava amb la col·laboració d'Enrie Bagué
  • Cementeri de Sinera
  • Primera història d'Esther
  • Les cançons d'Ariadna
  • Mariàngela l'herbolaria
  • Tres soreres
  • Anys d'aprenentatge
  • Les hores
  • Mrs Death
  • El caminant i el mur
  • Final del laberint
  • Les hores
  • Antígona
  • Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes
  • La pell de Brau
  • Sota la fredor parada d'aquests ulls
  • Obra poética: Antologia dels seus poemes
  • Llibre de Sinera
  • Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs
  • Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de Pla Narbona
  • Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja
  • Una altra Fedra, si us plau
  • D'una vella i encerclada terra alguns poemes seran incorporats a Per a la bona gent
  • Les roques i el mar, el blau
  • Per a la bona gent

QUIM MONZÓ

Obra literària narrativa:

Narrativa

  • L'udol del griso al caire de les clavegueres
  • Self Service
  • Uf, va dir ell
  • Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury 
  • Benzina
  • L'illa de Maians 
  • La magnitud de la tragèdia
  • El perquè de tot plegat
  • Guadalajara
  • Vuitanta-sis contes
  • El millor dels mons
  • Tres Nadals 
  • Mil cretins 

ENRIC VALOR

Obra literària narrativa:

Narracions i contes

  • L'experiment de Strolowickz
  • Narracions de la Foia de Castalla
  • Narracions intranscendents
  • Narracions perennes
  • L'esclafamuntanyes
  • Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles

Rondalles

  • Rondalles valencianes, vol. I
  • Rondalles gironines i valencianes
  • Rondalles valencianes, vol. II
  • Rondalles valencianes, vol. III
  • Meravelles i picardies, vol. I
  • Meravelles i picardies, vol. II
  • Obra literària completa, vol. I
  • Obra literària completa, vol. II
  • Rondalles valencianes, 8 vol.
  • Rondalles valencianes, 8 vol.
  • Història d'un mig pollastre
  • La rabosa i el corb València:
  • Comencilda, Secundina i Acabilda
  • La mare dels peixos

Novel·les

  • L'ambició d'Aleix
  • Sense la terra promesa
  • La idea de l'emigrant
  • Temps de batuda
  • La ambición de Aleix
  • Enllà de l'horitzó

MERCÈ RODOREDA

Obra literària narrativa:


  • Sóc una dona honrada?
  • Del que hom no pot fugir
  • Un dia de la vida d'un home
  • Crim
  • Aloma
  • Vint-i-dos contes
  • La plaça del Diamant
  • El carrer de les Camèlies
  • Jardí vora el mar
  • La meva Cristina i altres contes
  • Mirall trencat
  • Semblava de seda i altres contes
  • Tots els contes
  • Viatges i flors
  • Quanta, quanta guerra...
  • La mort i la primavera
  • Isabel i Maria

JOAN ROÍS DE CORELLA

Lectura del 3r trimestre per a 1r de Batxillerat.

Guia de lectura i comprensió:

  1. Analitza en quins dels dos relats aconsegueix Corella una càrrega dramàtica més intensa. Per què creus que això s'hi produeix? Quins elements utilitza Corella per augmentar el dramatisme?
  2. En el relat de la Història de Josep, Corella fa triomfar la humilitat, el perdó i l'amor, i condemna la deshonor, l'enveja i la injúria. Analitza i comenta què és allò que Corella aplaudeix o rebutja en el relat de Leandre i Hero. Tin en compte: les passions i els motius que fan actuar els personatges; els elements que ajuden o obstrueixen l'acció dels personatges; el final que dóna l'autor al relat.
  3. Al llarg de la història de Leandre i Hero, hi ha claríssimes connexions al món de la mitologia clàssica, al món líric d'Ausiàs March i al món cavalleresc del Tirant lo Blanc. Localitza i cita els fragments on es puguen veure cada una d'aqueixes coincidències. Precisa si les coses comunes entre Leandre i Hero i les connexions anteriors ho són quant al tema, a les imatges i metàfores utilitzades, a les paraules emprades, a l'ambient on situa l'acció. Fes una llista dels noms dels personatges clàssics a què s'hi fa referència i investiga les dades biogràfiques o històriques d'un d'ells.
  4. Esbrina les característiques que té la parella Leandre-Hero perquè Corella els done un final tràgic.
  5. La mort apareix associada a l'amor. Destria la relació amor/mort, com uneix Corella tots dos temes i com passa de l'un a l'altre.
  6. Ja en el pròleg de la història de Josep, Corella diu, referint-se a Josep, que aquest és un “exemple de virtuts”. Argumenta quines són les virtuts que, per a Corella té Josep i són modèliques.
  7. Reiteradament, Corella equipara “amor estrema” amb “amor deshonesta”. Tenint en compte la informació que apareix a la Introducció i les conclusions de la teua lectura personal localitza el tipus d'amor deshonesta en la narració i qui és l'encarregat de representar-lo. Caracteritza aquest tipus d'amor: com naix, com es nodreix, com acaba... en l'opinió de l'autor. Valora la fi que l'autor assigna als personatges que en són portadors: com acaben aquests personatges?, de què els acusa l'autor?, què és allò que els espera?
  8. A la Història de Josep se'ns presenta una lluita entre les forces del bé i les forces del mal. Corella estableix parelles d'oposats per fer entenedor el missatge final. Com ara, a la divina providència oposa la força del diable. Identifica aquestes parelles en el relat. Argumenta què és allò que Corella aplaudeix o desaprova dels elements de la parella de contraris.
  9. Reflexiona sobre si en Corella raó i divina providència poden contradir-se o si, per contra, s'avenen.