RONDALLES DE L'ALACANTÍ

Rondalles de l'Alacantí

Joaquim G. Caturla

Editorial Marfil, Alcoi 2004

Col·lecció Autors d'ara 15

No fa molts anys els vells solien contar rondalles als xiquets, i no tan xiquets, asseguts a la porta de casa durant l'estiu, o fent rogle a la vora del foc quan venia el fred. Xiquets, xiquetes i jóvens escoltaven les rondalles de tota la vida, unes històries on hi ha fantasia, amor, aventures, picardies i consells per a la vida. Amb l'arribada de la televisió aquest antic costum començà a desaparéixer, i tanmateix, tant a l'escola com a casa, encara perdura perquè qualsevol xiquet o xiqueta agraïrà semrpe el deliciós regal d'una rondalla ben contada. Ací en teniu unes quantes.

Les rondalles són un patrimoni cultural molt ric que fins fa poc temps es transmetien per via oral. Sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. 

Les rondalles, abans, eren contades en un rotlle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions, una cultura que a causa de l'avanç del "progrés" i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparèixer.

Què és una Rondalla?

És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té  unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. 

A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col^·lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

Classificació de les Rondalles.

Hi ha tres grans grups:

a) Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques.

b) Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte.

c)Les rondalles de costums: Aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor els modes de vida de la societat agrària. Hi  intervenen persones que es comporten de  manera humana i resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa. 

Característiques de les rondalles.

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi apareixen i per les fórmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat. 

a)      Estructura narrativa fixa:

Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:

·         Situació inicial: Presentació d'alguns dels participants de la narració i de les seues circumstàncies.

·         Conflicte: qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial. 

·         Acció: Reacció d'algun dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part més important de la narració. 

·         Resolució: El resultat de les accions precedents. 

·         Situació final: Tornada a una situació estable diferent de la inicial. 

b) Tipus de personatges que apareixen 

A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots): l'heroi, el fals heroi, l'agressor, el donant de l'objecte màgic, la víctima, i els auxiliars de l'heroi.

L'heroi reacciona davant de les exigències del donant per poder disposar dels objectes màgics i es casarà amb la princesa: té com a antagonista l'agressor que s’enfronta amb el protagonista o participa en el combat.

El donant és el més habitual en les rondalles meravelloses i s'encarrega de transmetre l'objecte màgic a l'heroi. L’auxiliar és el personatge que ajuda el protagonista. En les rondalles meravelloses té un caràcter màgic o sobrenatural.

En les rondalles meravelloses sempre apareix una dona en el paper de princesa que és qui exigirà la realització de les tasques més difícils, imposarà una marca que diferenciarà l'heroi dels altres personatges, descobrirà així el fals heroi i acabarà casant-se amb l'autèntic heroi, matrimoni que transformarà l'heroi en un ésser madur i poderós.

c) Fórmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo.

A les rondalles s'utilitzen una sèrie de marques formals constants entre les quals hi destaquen les fórmules d'iniciar i tancar el relat. Aquestes fórmules ofereixen una gamma molt variada i delimiten un espai textual on diversos fets especials poden tenir lloc. Són fórmules fixes utilitzades sempre de la mateixa manera i amb escasses variacions. Les més habituals són frases curtes com:

"Hi havia una vegada..."

O d'altres més precises:

"Vet aquí en aquell temps

que les bèsties parlaven

i les persones callaven..."

Frases com aquesta representen una vaguetat deliberada que simbolitza l'abandonament del món concret de la realitat, i l'endinsament en un món on tot és possible.

Pel que fa a les fórmules de tancament, aquestes tornen l'oient/lector al món concret. Igual que les anteriors contenen mots fossilitzats de termes màgics:

"Catacric, catacrac,

catacrac, catacric,

conte contat, conte finit."

"Una reina tenia tres filles

una mandarina

una tarongina

una melmelada

i aquesta història s'ha acabada."

Selecciona tres rondalles de cada grup del llibre i analitza'n les seues característiques.

Identifiqueu els valors i les normes de conducta que hi ha al darrere de cadascuna de les rondalles del llibre i indiqueu si són properes o no a la nostra realitat.