RAMON MUNTANER

Guia de lectura:

1. Explica, mitjançant exemples del text, el providencialisme en la Crònica.
2. ¿Com tracta Muntaner els enemics: grecs, genovesos, sarraïns?
3. ¿Quin lloc ocupa la dona en l'Edat Mitjana? ¿Com la tracta Muntaner?
4. Extrau-ne passatges de l'obra on la gent del poble actua com a heroïna d'actes bèllics i explica'ls.
5. Muntaner presenta el rei Jaume com un gerrer exemplarment normal. ¿Què pretén amb això? Raona la resposta.
6. Als primers capítols de l'obra, identifica els motius del disgust dels súbdits del rei Pere; l'estratagema per tal que el rei Pere i la reina Maria puguen tenir un descendent; la col·laboració de tota la cort i les classes  socials dels seus estats i dominis; l'argumentació del narrador per tal de concéncer el lector; el providencialisme i les raons per les quals Déu ha fet possible el naixement de Jaume I.

AUSIÀS MARC

Guia de lectura:

1. Les variants principals dels versos sense rima són els blancs i els lliures. Defineix-los. La variant de vers blanc usada per March al poema CV és l'anomenada versos estramps. Estableix-ne l'esquema mètric, rítmic i de rima.
2. La cobla és l'octava clàssica de la poesia culta medieval. Segons la distribució de la rima hi ha quatre tipus de cobles, que elles mateixes poden també combinar-se entre si: creu-encreuada (ABBA CDDC); cadeno-encadenada (ABAB CDCD); creu-encadenada (ABBA CDCD); cadeno-encreuada (ABAB CDDC). Busca un exemple de cada un i descobreix altres combinacions.
3. L'amor per a  Ausiàs March sembla sempre un cul de sac: amor humà contra amor espiritual. ¿Com l'home pot estimar si no és amb el seu cos, quan és precisament de carn i ossos? Aquest dilema el porta sovint a la tortura i l'aflicció. Justifica-ho amb exemples dels seus poemes.
4. Busca exemples als poemes en què s'observe l'Ausiàs March pessimista i desesperat, i explica les imatges evocades.
5. ¿Creus que és un poeta misògin? Per què?
6. ¿Evoca el poeta un amor fracassat? Per què ho creus? ¿I es refereix a una dona en particular o a la dona en general? Raona la resposta.

JAUME I

Guia de lectura:

1. Quines d'aquestes característiques caracteritzen Jaume I com a heroi medieval? Valentia, generositat, simpatia, sentit de l'humor, bellesa, religiositat. Raona la resposta i posa exemples trets del libre de les característiques anteriors que demostren que el monarca era així.
2. A més de descriure's a ell mateix, Jaume I parla d'altres personatges de la història que formaren part de la seua família: el pare i la mare. Troba els moments en què s'hi refereix i fes-ne la descripció. Explica si penses que es tracta d'una descripció realista o si, per contra, el rei idealitza aquelles persones que més estima o admira.
3. El llibre és una radiografia de bona part del segle XIII, un mapa dels tres estaments que componien aquella societat feudal i teocèntrica. Defineix els conceptes de Feudalisme i Teocentrisme. Cita moments de la conquesta de Mallorca en què queden manifestos aquests conceptes.
4. Encara que el rei medieval que fou Jaume I es mostra a cada moment superior als seus súbdits, en la narració no falten els detalls que el mostren com un home afectat per necessitats físiques, per sentiments i per una espiritualitat molt humanes. En concret, en tota la narració hi ha al·lusions constants a la importància de menjar i també al fet de dormir. Ressegueix els moments en què es fa referència al moment del dinar, del sopar o d'algun aliment i digues per què et pareix que el rei parla d'això repetidament.
5. Defineix el terme Crònica i assenyala quins dels trets següents s'ajusten a la definició que has ficat: relat de fets verídics; voluntat de datació exacta dels esdeveniments (la cronologia és molt important i no pot resultar vaga o imprecisa); fixació dels esdeveniments més importants d'una època; inclusió de les dades biogràfiques més íntimes dels personatges; intenció d'objectivitat (no pretenen moralitzar o resultar exemplificativa); manca d'originalitat (normalment, les cròniques es basen en models de crònica anteriors). Conta si penses que aquestes característiques defineixen el relat de Jaume I i posa'n exemples que demostren els teus arguments. Explica si creus que el llibre és una crònica històrica o un relat entre les memòries i l'autobiografia.
6. Enmig del relat, el rei fa algun incí en què manifesta la voluntat expressa de triar la informació que vol deixar a la posteritat i deixar de banda allò que no té tanta importància: troba frases del llibre que ho demostren.

RONDALLES DE L'ALACANTÍ

Rondalles de l'Alacantí

Joaquim G. Caturla

Editorial Marfil, Alcoi 2004

Col·lecció Autors d'ara 15

No fa molts anys els vells solien contar rondalles als xiquets, i no tan xiquets, asseguts a la porta de casa durant l'estiu, o fent rogle a la vora del foc quan venia el fred. Xiquets, xiquetes i jóvens escoltaven les rondalles de tota la vida, unes històries on hi ha fantasia, amor, aventures, picardies i consells per a la vida. Amb l'arribada de la televisió aquest antic costum començà a desaparéixer, i tanmateix, tant a l'escola com a casa, encara perdura perquè qualsevol xiquet o xiqueta agraïrà semrpe el deliciós regal d'una rondalla ben contada. Ací en teniu unes quantes.

Les rondalles són un patrimoni cultural molt ric que fins fa poc temps es transmetien per via oral. Sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. 

Les rondalles, abans, eren contades en un rotlle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions, una cultura que a causa de l'avanç del "progrés" i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparèixer.

Què és una Rondalla?

És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té  unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. 

A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col^·lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

Classificació de les Rondalles.

Hi ha tres grans grups:

a) Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques.

b) Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte.

c)Les rondalles de costums: Aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor els modes de vida de la societat agrària. Hi  intervenen persones que es comporten de  manera humana i resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa. 

Característiques de les rondalles.

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi apareixen i per les fórmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat. 

a)      Estructura narrativa fixa:

Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:

·         Situació inicial: Presentació d'alguns dels participants de la narració i de les seues circumstàncies.

·         Conflicte: qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial. 

·         Acció: Reacció d'algun dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part més important de la narració. 

·         Resolució: El resultat de les accions precedents. 

·         Situació final: Tornada a una situació estable diferent de la inicial. 

b) Tipus de personatges que apareixen 

A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots): l'heroi, el fals heroi, l'agressor, el donant de l'objecte màgic, la víctima, i els auxiliars de l'heroi.

L'heroi reacciona davant de les exigències del donant per poder disposar dels objectes màgics i es casarà amb la princesa: té com a antagonista l'agressor que s’enfronta amb el protagonista o participa en el combat.

El donant és el més habitual en les rondalles meravelloses i s'encarrega de transmetre l'objecte màgic a l'heroi. L’auxiliar és el personatge que ajuda el protagonista. En les rondalles meravelloses té un caràcter màgic o sobrenatural.

En les rondalles meravelloses sempre apareix una dona en el paper de princesa que és qui exigirà la realització de les tasques més difícils, imposarà una marca que diferenciarà l'heroi dels altres personatges, descobrirà així el fals heroi i acabarà casant-se amb l'autèntic heroi, matrimoni que transformarà l'heroi en un ésser madur i poderós.

c) Fórmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo.

A les rondalles s'utilitzen una sèrie de marques formals constants entre les quals hi destaquen les fórmules d'iniciar i tancar el relat. Aquestes fórmules ofereixen una gamma molt variada i delimiten un espai textual on diversos fets especials poden tenir lloc. Són fórmules fixes utilitzades sempre de la mateixa manera i amb escasses variacions. Les més habituals són frases curtes com:

"Hi havia una vegada..."

O d'altres més precises:

"Vet aquí en aquell temps

que les bèsties parlaven

i les persones callaven..."

Frases com aquesta representen una vaguetat deliberada que simbolitza l'abandonament del món concret de la realitat, i l'endinsament en un món on tot és possible.

Pel que fa a les fórmules de tancament, aquestes tornen l'oient/lector al món concret. Igual que les anteriors contenen mots fossilitzats de termes màgics:

"Catacric, catacrac,

catacrac, catacric,

conte contat, conte finit."

"Una reina tenia tres filles

una mandarina

una tarongina

una melmelada

i aquesta història s'ha acabada."

Selecciona tres rondalles de cada grup del llibre i analitza'n les seues característiques.

Identifiqueu els valors i les normes de conducta que hi ha al darrere de cadascuna de les rondalles del llibre i indiqueu si són properes o no a la nostra realitat. 

ROSES NEGRES A KOSOVO

Roses negres a Kosovo

Jesús Cortés

Edicions Bromera, Alzira 2000

Col·lecció Espurna 47

La guerra ha esclatat a Kosovo. Les bombes de l'OTAN castiguen el règim serbi i, sota amenaça de mort, la població albanokosovar es veu obligada a fugir en massa cap als països veïns. Milers d'exiliats entrecreuaran les seues vides en les caravanes de la mort. Deportats com ara Vuk Bukoshi, un excombatent de la guerra de Bòsnia, i Biljama Muthari, una filla de grangers, s'hauran d'enfrontar a l'èxode amb les úniques armes del desengany i de l'esperança. És una història colpidora que ens aboca al cor mateix de la tragèdia dels refugiats, un drama inherent a la barbàrie en què s'han convertit les guerres modernes.

1.      Localitza en un mapa els llocs geogràfics en què es desenvolupa el relat.
2.  Una tasca fonamental en aquestes situacions la realitzen les ONG. Busca informació sobre una ONG i la tasca que exerceix i la forma de col·laborar amb ella.
3. Al text apareix una dura crítica a la cobertura que la premsa fa del conflicte, per exemple al capítol 10. Busca tres notícies de premsa sobre conflictes armats actuals i comenta els aspectes que més destaquen en elles.
4. Al text també es reflecteixen les relacions problemàtiques entre Occident i Orient. Com apareix? Tu què en penses?
5. Selecciona dos d’aquests fragments i reflexiona sobre el seu sentit:

«Tot és qüestió de temps. Al principi sempre es va amb molt de mirament, però després la cosa té tendència a esbarrar. Quan comencen a haver-hi morts per tot arreu ja no cal ser tan primmirat. Deixes caure la bomba i si t’equivoques, doncs, mala sort. Per als que llancen les bombes des dels avions, una guerra es redueix a la imatge d’una pantalla. Els problemes de consciència no poden fer res contra les ordes expresses. Senzillament, et bombardegen i mentre encara et preguntes si ets viu, qui t’ha deixat caure el pinyol ja es troba esmorzant a la seua base. El compliment del deure és així: mentre tu excaves una fossa o et busques les cames, un altre esmorza.» (Pàg. 43-44.)

«–Als serbis no els agrada gens que els deixen caure al cap Tomahawks nous de trinca. Tenen mal perdre; i ho paguem nosaltres. De manera que si a algun capitost li fan la ratlla dels cabells amb un míssil teledirigit, pots estar ben segura que mentre es cus el trau estarà escopint ordres de revenja. Moltes de les ordres d’eliminar columnes com aquesta són una conseqüència d’això. [...]»

–I ho pot sonar molt més. Alguns ni tan sols necessiten que els canvien el pentinat. Pel fet de no trobar la pinta de campanya, agafen una enrabiada i són capaços d’ordenar que arrasen mitja dotzena de pobles... Ací cadascú fa la guerra com més li agrada.»

Malgrat la ironia que amagaven les paraules de Vuk, s’advertia en elles el to de desengany de qui, molt en el fons, sabia que el concepte abstracte d’una guerra tenia poc a veure amb les vertaderes bombes de rellotgeria –bombes de carn i ossos–, que bellugaven els seus fils. Politicastres, mercenaris, bèsties farcides de galons, patriotes desfasats, zeros absoluts que es veien com a déus quan vestien un uniforme i agafaven una arma... No debades no ser ningú podia tindre com a resultat una autèntica matança, quan l’única manera de sentir-te viu era veure’t envoltat de morts.» (Pàgs. 60-61.)

«Les morts per desnutrició o per inanició eren una conseqüència més dels èxodes. Ho sabien ells i ho sabia l’enemic. La guerra es feia des de molts fronts. Tots sabien a què jugaven.» (Pàg. 84.)

«–Per descomptat, el destí final de tot deportat era un país diferent del seu i, dins d’aquest nou país, potser, un campament de refugiats. Això en teoria. En la pràctica tot podia ser molt diferent.» (Pàg. 86.)

«Ningú no va dir res. Qualsevol opció és justificable quan es tracta de salvar els teus fills d’un perill incert.» (pàg. 87.)

«–És una estupidesa –va aclarir Vuk– agafar una arma per a defendre allò que és teu, o creus que és teu. Ho pots fer, com ho vaig fer jo, però quan la guerra esclata de veritat t’adones de l’equivocació que has comés. Amb guerra o sense, la solució final sempre es troba en un despatx, escrita en un paper, firmada pels quatre polítics que ho van provocar tot. Amb guerra o sense, al final ells signen els seus acords i no compten amb tu per a res.

Viu o mort, no comptes. Mai no et conviden a la signatura de pau. Jo els vaig fer el joc a Bòsnia i em vaig equivocar. Ara tot s’ha repetit de nou, ací, però encara que m’haguera crescut un altre braç, no hauria bellugat ni un dit contra l’ofensiva sèrbia... Perds un braç i ningú no t’ho agraeix; perds la vida i l’única atenció que reps és la d’aquell que t’escorcolla les butxaques. I això no, gràcies.» (Pàgs. 142-143.)

«–Conforma’t a saber que tu i els teus pares sou vius, i que Arif i Mirna aconseguiren pujar en aquell tren que se’ls va endur a Macedònia. Conforma’t amb això. No és un desenllaç massa satisfactori, però, de moment, és el que hi ha.»

Al cap i a la fi, va pensar Vuk, un desenllaç satisfactori no era tan important. Un desenllaç satisfactori, el retrobament desitjat, en l‘actual situació no seria més que un ínfim raig de sol obrint-se pas entre els núvols de la tempesta, entre els núvols de la guerra, entre les tenebres d’una vida sense futur, sense terra i sense res. Com a molt, t’ajudaria a seguir vivint quan les bombes callaren definitivament, quan deixares de ser noticia de primera plana i, a excepció de quatre gats, el món acabarà oblidant-se de tu. Com a màxim, seria tot això, però no molt més.» (Pàgs.178-179.)

6. Explica la relació del títol amb l’argument del llibre. Et pareix adequat? Quin títol hauries triat tu? Per què?

7.     Des del teu punt de vista, qui són els protagonistes de la història? I els secundaris? Per què? Descriu-los breument.

8.     Amb quin personatge t’has sentit més identificat? I amb quin personatge t’has sentit menys identificat? Indica les seues característiques i explica el motiu de la teua identificació.

9.     Com està narrada la història? Per què creus que l’autor ha optat per aquest tipus de narrador? Què pot aportar al llibre?

10.     Com resumiries el relat?

11. Què t’ha paregut el final de la història? L’hauries acabada d’una altra forma? Escriu la teua pròpia resolució del conflicte.

12. T’ha agradat el llibre? Per què? Imagina que has de donar-li la teua opinió a un amic que dubte entre llegir-se’l o no; explica-li raonadament què és el que més t’ha cridat l’atenció i el que més t’ha desagradat. Finalment, has de decidir entre recomanar-li’l o no, argumentant les raons d’aquesta decisió.

GENERACIÓ Z

Generació Z

David Duran

Edicions Bromera, Alzira 1999

Col·lecció Espurna 42

Som a l'any 2206. La humanitat ha patit una epidèmia d'infertilitat que l'ha protada a l'extinció. L'Esperança és l'última supervivent de la generació Z, la darrera generació humana. Aquestes pàgines són el seu testimoni, que envia a l'espai exterior per buscar en altres mons, l'ajuda que els humans no han estat capaços de proporcionar-se ells mateixos. Més enllà de la sorprenent trama de ciència-ficció, aquesta novel·la pretén alertar els lectors i les lectores sobre els problemes ambientals i fer una crida per transformar la realitat i salvar el nostre planeta, ara que encara hi som a temps.

El testimoniatge de l’Esperança ens aporta informacions i reflexions, de vegades desenvolupades i unes altres, simplement apuntades, sobre temes suggeridors. En la novel·la, els continguts que arriben fins als nostres dies corresponen a comentaris sobre coneixements científics, mentre que els que van més enllà del nostre present cauen en el que anomenem la ciència-ficció: suposicions d’allò que podria esdevenir en el futur.

Per tal que pugues identificar fàcilment el lloc on aquests continguts apareixen, t’adjuntem aquest índex ordenat per capítols.

No oblides que conèixer és estimar. Quan estimem una cosa la vida a la Terra ens hi comprometem.

Capítol 1

• Salut física i psíquica

• Quarta edat

• Realitat virtual

• Dietètica

Capítol 2

• Longevitat

• Evolució de l’espècie humana

• Expansió demogràfica: creixement, explosió i diferents models

• Model de desenvolupament: antropocentrisme, industrialització, consumisme i acumulació de residus

• Esterilitat: Experiments d’anticoncepció, pèrdua de fecunditat en animals i humans

• Perills de l’alimentació moderna

• Canvi climàtic global: efecte hivernacle i augment de temperatura

Capítol 3

• Importància sociocultural de la descendència

• Capitalisme: valors

• Diferències nord-sud

· Moviment migratori

· Prejudicis socials: racisme i sexisme

· Colonialisme

· Canvi climàtic global: forat d’ozó i augment de la radiació UV-B

Capítol 4

· Clonació

· Insubmissió al poder

· Relacions amb els altres

· Aliments transgènics

· Substàncies químiques sintètiques: efectes persistents i acumulatius

· Hormones i disruptors hormonals sintètics

· Transcendència dels nostres actes

· Globalització

Capítol 5

· Educació

· Vellesa: valors i història

· Joventut i estereotips

· Relacions intergeneracionals

· Llibertat

Capítol 6

· Mapa del genoma i clonació d’humans

· Relació de l’ésser humà amb la resta d’animals

· Envelliment: definició i alteració del ritme

· Investigació científica i despesa militar

· Acceptació de la mort

Capítol 7

· Fe, capacitat humana

· Vida extraterrestre

· Espai i temps

· Dret al suïcidi

Capítol 8.

· Pèrdua de biodiversitat i extinció d’espècies

· Transformació de la societat: pensar globalment, actuar localment

· Responsabilitat personal

Activitat 1: Què és una generació? En la novel·la, què vol dir Generació Z?

Activitat 2: Esperança és la protagonista de la novel·la. Respon les preguntes següents sobre les característiques d’aquest personatge:

a) Per què es diu Esperança?

b) Quins són els trets que caracteritzen la personalitat de la protagonista?

c) Des de quin lloc narra els fets?

d) Quines sensacions i sentiments l’obliguen a actuar com ho fa?

e) Com es comporta amb la seva majordoma cibernètica?

f) Com representa que arriba el seu testimoniatge a les teues mans?

g) Quina opinió et mereix el personatge?

h) Com hauries actuat tu si t’hagueres trobat en el seu lloc?

Activitat 3: En l’actualitat, el moviment antiglobalització qüestiona el procés de mundialització perquè es basa només en els interessos dels poderosos. Et sembla que podria haver-hi una globalització que tractara d’afavorir les majories, i no solament les minories, i que es fonamentara en un sistema econòmic i social més just que l’actual? Raona sobre aquesta complexa qüestió.

Activitat 4: En la pàgina 54 es parla de l’ONG Natalitat entre Parèntesis. Aquesta ONG es va crear davant el problema d’infertilitat que estava patint l’espècie humana i aglutinava persones que volien donar suport psicològic als col·lectius més afectats. Totes les ONG es caracteritzen per aquest servei a la societat davant una situació-problema. Assabenta’t si a la teua població hi ha alguna ONG i quin és el seu àmbit d’actuació.

Activitat 5: En el llibre s’expliquen les relacions desiguals entre els països del nord i els països del sud. Hi ha la relació entre la colonització que van patir els països del sud (pensa, per exemple, en Àfrica) i la seua situació econòmica actual? Per què?

Activitat 6: Hui en dia es parla del desenvolupament sostenible com una via per a evitar arribar a una situació com la que s’exposa en el llibre. Què és el desenvolupament sostenible?

Activitat 7: Pensa en articles de consum que puguen portar l’adjectiu «ecològic» (un electrodomèstic, un envàs…). Imagina que eres fabricant i publicista d’un d’aquests productes ecològics. Explica de quina manera es faria perquè el producte fóra realment «ecològic» i quin eslògan publicitari faries servir.

Activitat 8: Al llarg de la novel·la hi ha diversos aspectes de la vida quotidiana que es dibuixen de manera bastant diferent a com són en l’actualitat. Et proposem que completes el quadre comparatiu següent:

  

Aspectes	Situació actual	Situació al temps d’Esperança
Educació
Família
Vellesa
Jubilació
Habitatge

Activitat 9: Esperança somia una jove, la seua néta. Ens diu «Els zetes som vells, molt vells, però no avis…». Per què són tan importants les relacions intergeneracionals que ella enyora?

Activitat 10: Cap al final del llibre, Esperança diu que si la història de la vida a la Terra fóra un llibre de cinc-centes pàgines, la presència humana ocuparia un parell de fulls. I que si fóra un trhiller, «nosaltres hauríem encarnat l’assassí múltiple més malparit de tots els arxius criminals». Per què ho diu, això?

Activitat 11: «Que un problema siga general, com aquest que afecta tot el globus -ens diu Esperança- no ens pot servir d’excusa per a creure’ns que no hi podem fer res. Cal pensar globalment, però actuar localment.» Raona sobre el significat de l’última frase en la lluita per millorar la societat.

BARÇA OU BARZAKH!

Barça ou Barzakh!

Gemma Pasqual i Escrivà

Edicions Bromera, Alzira 2011

Col·lecció Espurna 96

A Dakar, els xiquets corren descalços darrera d'una pilota cridant "Barça ou barzakh!", una expressió que apliquen als emigrants clandestins que ixen de les costes i que significa "Barcelona o mort!". Amadou i Mabale han decidit fer seu aquest crit i embarcar-se, juntament amb Umm i Noolamala, en una pastera rumb al paradís: Europa. Sense importar-los els riscos ni els perills que els hi esperen, tots quatre comparteixen el mateix somni: una vida millor. Mabale vol ser jugador del Barça, Noolamala vol muntar un saló de bellesa a Benidorm, Umm vol ser mestra i Amadou estima tant Noolamala que la seguiria fins a la fi del món.